El reusenc torrat

Prop de la festa dels Innocents, diada assenyalada en el calendari festiu reusenc, es presenta l’esperada biografia de Josep Maria Gort Sardà, Del Campanaret a Mart, editada per Carrutxa.

Targeta de Josep M. Gort Sardà (Col·l. Ezequiel Gort)

Com apunta Ezequiel Gort Juanpere, fill seu i autor del llibre, Josep M. Gort Sardà, al seu temps, fou un personatge molt conegut per les seves excentricitats, pel seu humor, per la seva manera d’entendre el periodisme, que anava més enllà de qualsevol convenció, però sobretot per ser un provocador compulsiu en uns temps prou difícils. En els darrers anys, però, quan hom l’esmentava, molt sovint només era per recordar el seu vessant més anecdòtic i encara, de vegades, atribuir-li només un humor innocu i carrincló. Una imatge prou allunyada de la realitat, perquè si bé és cert que es pot considerar Josep M. Gort com el profeta del reusenquisme –si més no perquè fou una atribució que li costà una considerable multa–, la seva actuació resta molt allunyada de ser una inofensiva reivindicació localista.

Gort fou un dinamitzador cultural i associatiu en el camp del teatre i de l’esport, impulsà nombroses iniciatives i mobilitzà la gent en treure multituds al carrer, en un moment en què el poder ho volia tot ben lligat i controlat.

D’entrada, explica el seu fill, no era excèntric ni tenia un bon humor permanent, més aviat tot al contrari. «Vist des de la intimitat, era un altre, amb les seves idees i valors, incompatibles amb el que s’estilava al seu temps. Li calia poder dir les coses francament, i d’aquí que la persona no fos com se la recorda, perquè d’alguna manera es va haver de construir la seva pròpia imatge tot fent de la transgressió la seva particular forma de viure sota el franquisme. Escriure amb un constant to humorístic, críptic i esperpèntic li servia per a poder dir la seva en tot moment, saltant-se les més de les vegades els impediments rigorosos de la censura o la reacció contrària del poder més immediat.»

Aquest és un llibre que ens parla, per tant, de cultura popular generada des de l’afinitat amb un grup d’amics i la participació activa en una condicionada vida ciutadana, amb iniciatives de tota mena, algunes prou estrafolàries, per a animar l’ensopida vida quotidiana dels reusencs del seu temps, i deixar, de pas, fora de joc unes autoritats que no podien prohibir allò que res tenia –en principi– de subversiu, però que sotragava l’ordre establert.

En són bon exemple els sidrals muntats al voltant del Xola, o la vaca que havia d’aportar bona llet al Reus Deportiu. I, evidentment, l’Speteck, avui recuperat, genialitat oportuníssima d’una colla de savis que va fer parlar de Reus a mig món.

El llibre ens parla d’una actuació que no renuncia a la tradició ni a la modernitat: en l’àmbit del teatre, des d’impulsar la representació del Ball de l’Aparició fins a escriure peces com L’Elefant torrat, o del cinema, per exemple.

I de compromís amb el país, perquè l’actuació de Josep M. Gort Sardà des de la seva tasca com a escriptor –publicant en català tan aviat com li fou possible, encara que fossin textos de poc valor poètic i difícil comprensió– i com a quiosquer/llibreter, traspua una defensa aferrissada de la llengua pròpia.

Del Campanaret a Mart és, per tant, un llibre que ens parla de la construcció d’una cultura popular, alternativa i, en certa forma, resistent a la monotonia imposada, d’un antifranquisme surrealista –com m’agrada definir-lo– i d’una part de la història recent de la ciutat.

Ezequiel Gort Juanpere
Del Campanaret a Mart. Notes biogràfiques de Josep M. Gort Sardà (Reus, 1912-1972)
Reus: Carrutxa, 2011

La presentació tindrà lloc el proper dimarts 20 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes de l’Arxiu de Reus (C/ St. Antoni M. Claret, 3).

Altres articles a La Teiera sobre Josep M. Gort Sardà:

Reus, París i el coet a la lluna
Viatge a les estrelles
El viatge a Mart d’un reusenc
Capital sideral
Una carta des del front

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). He treballat a l'Ajuntament de Reus (Cultura/ Museu de Reus), ara jubilat. Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, memòria, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a El reusenc torrat

  1. recomanat al grup de carrosses

  2. Retroenllaç: L’autor era una bicicleta | La Teiera

  3. Retroenllaç: Del Campanaret a Mart « Ca l'Isidre

  4. Retroenllaç: Cròniques de la vida reusenca | La Teiera

Deixa un comentari