Els cóssos a les festes reusenques

Un cós –a vegades, escrit cors– és, per definició, el curs, el camí que fa una cosa que es mou o evoluciona progressivament. En l’àmbit festiu es parla de cóssos com a corregudes, curses, principalment les d’homes a peu, de velocitat, però també les d’animals –rucs, matxos o cavalls– o aquelles en les quals les persones han de combinar velocitat amb habilitat: per exemple, curses de dones amb un cànter al cap, de sacs, etc.

En definitiva, tot un seguit de jocs tradicionals i cucanyes, comuns a moltes festes majors i festes de barri, propis d’adults. A vegades, hom parla de cucanyes o jocs de cucanya, agafant el nom d’un joc concret, el d’enfilar-se o caminar sobre un pal que rellisca, per obtenir un premi –referint-se, sobretot, als jocs infantils– i també de jocs de campanya.

A Reus, els cóssos havien format part del programa habitual de les solemnitats festives, de Sant Pere i de moltes festes de barri. Antoni de Bofarull, a Costums que’s perden y recorts que fugen, publicat el 1880, en fa una extensa descripció, que comença dient:

«És doncs lo cós de Reus ni més ni menos que un certàmen d’agilitat, com que designant un llarch curs, los que en aquell volen péndrer part, acuden al punt de ahont se parteix, punt ahont se guardan reunits, y alguns ostentantse en perxas, tots los premis, generalment segons costum, una badella, un moltó, un parell de pollastres o gallinas, una coca, y finalment… unas sebas! …junt ab las que, a vegadas, hi va l’accéssit de un porró de vi.»

De ben segur que el costum és tan antic com les festes de la vila. Només per donar uns exemples, al segle XIV es parla de «córrer senyals» i «córrer l’oca» al segle XV. En un acta del municipal de 1756 es descriuen «las festas que feyan los barris a las Capellas de los respectius portals, y casi tots los demés carrés, a las que, casi sens altre concistència de tals, que la del nom, també practicaven, més pròpiament eran divertiments humans que no dedicació y consegració de cultos als sants; puix lo que merament concistian era […] fer sorteigs, o cossos, de xics i grans, ab premis de pollastres, gallinas y anyells, que, per haver de córrer aquells del tot desnusos, y estos ben poch vestits, no deixan de ocasionar algun escàndol y profanitat.» Al segle XIX les referències a la celebració de curses a peu són constants i amb motius ben diversos: de les festes de la majoria d’edat d’Isabel II a les solmenitats d’acció de gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia o per la fi de la guerra civil, el 1876, passant per la festa major o les dels barris.

A banda de les curses a peu, n’hi havia d’altres. Bofarull n’explica algunes en les quals «els corredors són corredoras, donas que han de córrer una regular distància, en la qual s’hi posan ous de tant en tant, portant una cántara d’aigua al cap, mantenint sempre una mateixa marxa o salt acompassat, y tenint cuydado de no xafar ab los peus cap ou, fracás que’s considera com cas atenuant del major premi; a més, hi ha també cós de ruchs, qual objecte ja compendrà ‘l que no ‘n sia, y fins de sachs, ja casi desterrat de per tot, pus com consistia en anar cada hu dels corredors dins de un sach, lligat al coll y no trahent més que’l cap, y deduintse, per consegüent, que ‘l córrer de dit cós, no podia ser res més que saltar, per poch que’ls ensacats perdessen l’equilibri o que dos competidors se topassen, ja fos intencionadament o sense voler, la cosa ‘s transformava en una màquina de fer xatos, y ningú vol exposarse a tenir una cara lletja, haventla tingut tota sa vida, o guapa, o regular.» Certament les curses de sacs han perviscut fins el present, per bé que amb menys risc per als participants, que solen portar els sacs agafats amb les mans –i no pas lligats al coll– fet que els hi atorga més possibilitats d’aturar la caiguda.


Cursa de sacs, segons una auca del segle XIX. S’observa com els participants porten el sac fins al coll

Diu Bofarull que aquests cóssos eren propis d’altres poblacions i que, a Reus, destacaven sobretot les curses de rucs, a la diada de Sant Antoni i en moltes festes de barri «espectacle deliciós, no per la cosa en sí, sinó per l’especialitat dels concorrents, tant los de quatre potas com los de dos peus».

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els cóssos a les festes reusenques

  1. Retroenllaç: Els premis dels cóssos | La Teiera

  2. Retroenllaç: Les cucanyes i jocs festius a Reus | La Teiera

  3. Retroenllaç: El Cós de Sant Pere (II) | Puig d'en Cama

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s