El dijous, a Reus, coca d’ou

A Reus és típic, el Dijous Gras, menjar coques: de llardons, com en molts indrets, però també d’ou. Aquestes són coques de pasta adobada que van cobertes d’una una barreja d’ou i sucre que qualla al forn durant els últims minuts de cocció de la massa.

Coca d’ou d’un forn de proximitat 🙂

La diada, també anomenada Dijous Llarder, és adient al menjar abundant i gras, inici d’un període que culminarà amb els tres darrers dies del Carnestoltes. Uns menjars en què els derivats del porc i els ous són ingredients comuns. Arreu del país s’acostumen a consumir, entre altres receptes tradicionals, botifarres d’ou o truites de botifarra: «El Dijous Gras, botifarra menjaràs», diu la cançó.

També són molt comunes les coques de llardons. Els llardons són els trossos de sagí –greix del porc–, més o menys rostits, que resten després d’extreure’n el llard. De fet, cal recordar que les coques són una menja prou comuna en moltes celebracions festives.

El Dijous Gras havia estat una diada d’àpats col·lectius, familiars o de colla, amb sortides a l’exterior quan la meteorologia hi convidava. El text costumista d’Andreu de Bofarull (1851), Reus en el bolsillo, parla d’aquest dijous com un dia de cassola i coca, «condimentada la primera con manos de cerdo, morcillas y rebozada con huevos y azúcar, y la segunda, tachonada con lonjas de tocino y longaniza».

Una recepta força semblant la trobem a la veïna població de Valls, on havia estat típica la cassola de Carnaval, un arròs preparat amb brou de porc, amb botifarra, cobert amb una capa d’ou i sucre. La cassola es posa al forn a gratinar per a fer la crosta. El plat està documentat des del segle XVIII i s’ha reivindicat en els últims anys com a element característic del patrimoni festiu vallenc.

Sembla, doncs, que la cassola elaborada amb porc i coberta d’ou i sucre havia estat una menja pròpia del Dijous Gras. Al seu Costumari Català, el folklorista Joan Amades la descriu a Barcelona:

«Havia estat gairebé general fer un àpat gras propi i especial de les Carnestoltes, cuinat a base de carn de porc, ous, llom, orella, ventre, botifarra, i altres carns de les més delicades. Es duia al forn amb ous debatuts amb canyella i sucre, de manera que en prendre’s els ous formaven com una crosta que els donava un sabor exquisit per als paladars d’aleshores.»

Hi ha referències més antigues de plats semblants i, a més de les botifarres d’ou i les coques de llardons, podríem enumerar moltes propostes gastronòmiques vinculades al Dijous Gras: les truites de botifarra, la fogasseta en poblacions del Baix Ebre, les olles i cassoletes, botifarrades, la Baldanada popular de Tortosa, el cóc de brossat, les ensaïmades farcides de sobrassada i melmelada de carabassa…

En tot cas, constatem que la pràctica de menjar coca d’ou, elaborada en l’actualitat a molts forns i pastisseries de la ciutat, és ben vigent a Reus. I que no s’acabi.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s